lunes, 17 de abril de 2017

POESÍA PELS CALAIXOS

La poesía pot aparèixer a qualsevol racó  de la casa, a la meua apareix pels calaixos, entre factures, notes, publicitat, papers i mes papers, de sobte, una targeta amb aquest meravellós poema, que no se qui seria l’autor:







LA NIT

Vull tindre’t al meu costat
només per vore’t els ulls,
eixos ulls que em diuen tant
i tant, de coses de tú.

Riuen quan vols que em riga
i ploren quan vols que plore
i me busquen aon jo estiga
i te trobe quan ells volen.

I me parlen d’eixes coses
que parlant no se diu res,
però que mirant em diuen
tot el que volen ... i més.

I quan estic llunt de tu
només tinc que en-recordar-me
del que em diuen els ulls
quan tu estàs en mi mirant-me.

I en les nits quan els ulls tanques
jo se que dins d’ells estic,
perquè de tant de mirar-te
s’han convertit en espills.

I no vull que els ulls s’apaguen
 ni que t’en vages de mi;
pensa que si te n’anares,
a mi vindria la nit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario