jueves, 11 de mayo de 2017

TERTÚLIES LITERÀRIES III

EL TEMPS DE SARA

El passat divendres, vàrem fer la Tertúlia Literària  del llibre “El Temps de Sara” un llibre de Lucia Arenas, que conta la historia d’una xiqueta que el dia que compleix 16 anys, va a celebrar-ho amb les seues amigues Imma i Paula a la Pizzeria La Traviatta de Gandia, allí coneixen a tres xics que son socorristes a la platja, Alex, Marc i Andreu.

Els pares de Sara, Ruth i Albert, estan separats, al principi pareix que es degut a alguna infidelitat, però no es cert, ha segut motiu del gen, els viatges i les desaparicions.

Albert li explica a Sara que en la seua família tenen un gen que fa que es traslladen al passat. Sara te el gen molt fort i fa que retrocedeix-ca fins a 1527, Sara s’adona que va 485 anys i 11 dies per arrere, li crida l’atenció lo dels 11 dies, fins que el pare Emili, el retor de la Seu de Gandia, li conta que eixa diferencia es deguda al canvi del calendari Julià per el Gregorià.

Cada vegada que Sara anava a viatgar al passat, sentia un pessigolleig a la panxa i li donava el temps just per anar a la Seu i entrar a la cripta. La peculiaritat dels viatges es que es quedava nua, només es traslladava el seu cos, però no la roba.

Sara es sent molt mal perquè te que mentir, no pot contar-li a ningú per el que esta passant i fins i tot, quan li ho conta a sa mare, aquesta no la creu i pensa que es droga.

Sara viu moltes aventures a l’època de la Inquisició, troba a la seua iaia, que es farmacèutica i a ella li feia molta il·lusió.

Alex tampoc la creu, fins que el pare Emili li conta tota la veritat. Al final tot acaba bé.



Com a reflexió del llibre, em quede amb la desconfiança de la mare, si no fem sentir als nostres fills que poden confiar amb nosaltres, quan realment tinguen un problema important, li ho contaran a qualsevol abans que a nosaltres.


Aquesta tertúlia m’ha deixat un regust agredolç, al llarg del curs s’han fet diverses tertúlies i la col·laboració per part de les famílies ha segut molt escassa, per no dir nul·la, comprenc que cada ú té les seues obligacions, però sempre podem tirar mà d’una iaia, una tia, un veí, una amiga, etc. Fa mes el que vol, que el que pot.

Una vegada més, moltes gracies a Susana Diert, la tutora de 1er A del IES Turís perque a pesar de la falta de recolçament ha continuat amb la activitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario